tecladoestrecho

Drets i societat amb perspectiva de gènere

Grup de recerca Antígona

fotolia_1855635_m

Drets i societat amb perspectiva de gènere

Grup de recerca Antígona

Glòria Casas Vila

Llicenciada en Sociologia per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) (2006) i Màster en Polítiques Socials i Gènere per la Université Jean Jaurès (2007). Actualment realitza la seva tesi doctoral al grup de recerca THEMA de la Universitat de Lausanne, sota la co-direcció de les professores Véronique Mottier i Encarna Bodelón. Des de 2011 ensenya, com assistent, a la Universitat de Lausanne, classes d’introducció als estudis de gènere i a les teories feministes, d’introducció a la sociologia i, durant dos anys, ha impartir un seminari de màster sobre teories feministes de la interseccionalitat junt amb Pauline Delage. També imparteix classes en el màster “Genre et Politiques d’Egalité” (Université de Toulouse Jean Jaurès) i ha intervingut en el postgrau sobre violències masclistes de la UAB.

La seva tesi doctoral tracta de les respostes polítiques a la problemàtica de la violència masclista a l’Estat espanyol i a Catalunya, analitzant especialment el desenvolupament de la mediació familiar des d’una perspectiva de gènere i les experiències de les dones supervivents de la violència masclista que han participat en un procés de mediació. En el si del Centre Antígona ha participat en múltiples projectes locals, estatals i europeus, entre els quals cal destacar l’estudi “Guia pràctica per a professionals municipals sobre la mediació familiar amb perspectiva de gènere. Anàlisi i orientacions per a la intervenció local” (2010) i el projecte europeu del 3er Programa Daphne “Wosafejus: Why She doesn’t press charges?” (2009-2011).

Algunes de les seves publicacions principals són:

D’une loi d’avant-garde contre la violence de genre à l’expérience pénale des femmes : le paradoxe espagnol ?” (Champ Pénal, 2017);

“¿Qué mundo común queremos y al precio de qué consecuencias?” (pròleg del llibre de Kajsa Ekis Ekman, “El ser y la mercancía. Prostitución, vientres de alquiler y disociación”, ed. Bellaterra, 2017);

Violences de genre et médiation en Espagne : entre l’interdiction légale et l’incertitude des professionnel·le·s” (Revue SociologieS, 2016);

“Mediazione familiare e violenza domestica: prospettive internazionali” (2013), en Romito P. i Melato M. (eds.) La violenza sulle donne e sui minori. Una guida per chi lavora sul campo, Carocci Faber;

“La utilización del sistema de justicia penal por parte de mujeres que enfrentan violencia de género en España” (2012) en Bodelón (eds.), Violencia de género y las respuestas de los sistemas penales, Didot;

“Las paradojas de la mediación familiar: unir para separar” (2012) en Picontó (eds.), La custodia compartida a debate, Dykinson;

“Anàlisi del desenvolupament de la mediació familiar a França des d’una perspectiva de gènere” en Bodelón i Heim (2010), Dret, Gènere i Igualtat. Canvis en les estructures jurídiques androcèntriques;

Violences conjugales : quelle place pour la médiation familiale?” (2009) a la revista Empan, 73.

© Universitat Autònoma de Barcelona